La meva manera de tractar les persones, més que ajuda, és acompanyament. Acompanyar-les per on no recorden que poden i que saben anar.

El meu coneixement més profund és que el humans no recordem que som persones capaces de sanar-nos per nosaltres mateixos, que tenim aquesta capacitat interna profunda.

El meu enfocament terapèutic és que la persona no depengui de mi ni de la teràpia, sinó que recuperi i “recordi” les eines i capacitats que ja té i les que pugui adquirir per no tornar a caure en la mateixa història, en la mateixa dinàmica i anar a més.

Anar a més no és només anar a teràpia perquè es té un problema, una dolència o patologia, sinó anar a re-descubrir i a potenciar totes les capacitats, qualitats i aptituds que ja es tenen de forma innata per arribar a ser la millor versió d’un mateix.

Això vol dir arribar a viure sense sofriment, sense angoixa, sense limitacions i realment viure en plena Alegria.

Viure en Alegria és arribar a un estat més profund del que anomenem felicitat, ja que la felicitat en sí no és més que un estat mental, un concepte humà i l’Alegria és un estat físic-mental-emocional-energètic, un estat del Ser… és Ser Alegria.

Alegria és un estat en el que sempre estàs gaudint de tot el que Tu ets i de tot i tots els que t’envolten. És des d’estar dedicant-te a quelcom que et fa sentir molt bé a sorprendre’s pel color d’una ombra… és Ser i viure en totalitat.

En el fons Alegria és connectar amb un mateix dins d’un. Algun cop tots hem tingut aquell moment i ho reconeixem…

El propòsit del treball terapèutic és connectar amb aquell estat i mantenir-se en ell, és viure en la Alegria, viure sent allò que ja hi ha dins teu. Viure sent el que un ja és.


terapeuta transpersonalqüestió d'impulscaminar en companyia

Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

vols compartir? / ¿quieres compartir?