Sovint em trobo amb persones que em pregunten què són les Constel·lacions i tant si mires de ser concís com extens en l’explicació, sembla que costen d’entendre. A mi em passava el mateix. La majoria de vegades que he llegit sobre elles no han estat gaire aclaridores, pocs cops qui en llegeix es fa una idea clara.
Acabo optant per suggerir que assisteixin a un taller de Constel·lacions. Com tot, ho hi ha res com la pròpia experiència.
Tot i així, he pensat escriure aquest article amb la idea d’explicar-les de la forma més clara possible i estenent-me el necessari per donar aquesta claredat.
TERÀPIA SISTÈMICA
Per davant de tot les Constel·lacions són una teràpia sistèmica. Això vol dir que parteixen del fet que tots formem part d’un o varis sistemes o grups.
El primer sistema al que pertanyem és la nostra família, naixem en una família i això és una realitat continuem en contacte amb ella o no.
A més de la família anem formant part d’altres grups al llarg de la nostra vida: l’escola bressol, el col·legi, l’equip d’esport, el grup de música, el grup d’amics, la feina, el poble, la ciutat, el país…
En tots i cada un d’aquests grups ens relacionem i interactuem amb persones i aquestes relacions ens afecten i van moldejant la nostra personalitat i el nostre sistema de creences.
És a dir, des de petits anem creant un mapa mental de cóm són les coses per a nosaltres en funció de les experiències que hem viscut.
I això què significa a la pràctica?
Doncs que si, per exemple, hem viscut en una família en la que els nostres pares anaven escassos de diners, pot ser que quan siguem grans ens costi generar diners pel nostre compte ja que inconscientment no volem arribar “més lluny” que els nostres pares. Això seria degut a una lleialtat inconscient, quelcom del que en parlaré més endavant. O potser sigui al contrari, que ens obsessionem amb l’economia i procurem sempre tenir diners per a que no ens faltin…
Una altra cosa important a tenir en compte és el que heretem dels nostres avantpassats. En aquest cas em refereixo a l’herència genètica no només física sinó psíquica. A més dels trets físics com el color d’ulls, l’alçada, el cabell, les malalties… també heretem el caràcter, els gustos determinats, tendències anímiques… que van caracteritzar a alguns d’aquells avantpassats nostres. Quantes vegades hem escoltat dir a algú?: “té els mateixos ulls del seu pare” o “té el mateix caràcter que la seva àvia”.
Per tant, ens veiem influenciats tant per l’herència com per interrelació amb els membres del nostre sistema familiar i més endavant en interactuar amb els següents grups als que anem pertanyent (escola, feina…).
Succeeix també, que el que li passa a un membre d’un sistema, pot afectar la resta dels membres.
Això suposa que si un familiar té un accident, altres familiars es veuen afectats per aquest fet no només en aquell instant sinó potser al llarg dels propers anys.
Tot això es grava en el nostre inconscient i també en la nostra ànima. I ens condiciona. Per tant pot succeir que encara que no ens adonem, la nostra forma d’actuar estigui condicionada per totes aquestes relacions i experiències viscudes. És a dir, estem subjectes a una sèrie de dinàmiques sovint inconscients que ens limiten i per tant ens priven d’una vida tal i com la volem.
SISTEMA FAMILIAR O SOCIAL
Un sistema podria considerar-se com quelcom que engloba els seus membres, a les persones que el formen, els vincula i d’alguna manera té la seva força pròpia, seria com un conscient col·lectiu o una gran ànima.
D’aquesta manera, el sistema té la funció de mantenir-se en equilibri pel bé comú dels seus membres.
Si algú comet qualsevol tipus d’injustícia o un robatori, un abús sexual, un maltractament, una exclusió, un assassinat… el sistema es desequilibra i es genera patiment en les persones implicades directa o indirectament.
Aquesta ferida en el sistema, si no és guarida en vida dels implicats, quedarà oberta i un membre posterior, és a dir, un fill, un nét… d’alguna manera habitualment inconscient, “es farà càrrec” d’aquest patiment i el portarà amb ell fins que aconsegueixi guarir-lo. Per aquest motiu un membre també està subjecte al bé comú del sistema a més del seu propi.
Sovint passa que una dona no aconsegueix tenir fills encara que tan ella com la seva parella estiguin sans i no sembli que hagi cap motiu que hagi d’impedir un embaràs. Succeeix que en investigar en el sistema familiar, descobrim que una avantpassada seva va patir algun tipus d’abús o malaltia que la va privar de tenir fills o de desitjar-los, o potser es va veure obligada per les circumstàncies a avortar. Això va generar una ferida en el sistema que ha estat heretada per aquesta dona d’alguna generació posterior i que amb un treball sistèmic amb Constel·lacions pot guarir i alliberar-se per a tenir els seus propis fills.
El que s’aconsegueix és guarir aquest conscient col·lectiu del sistema, aquella ànima familiar més gran i la persona s’allibera d’aquella càrrega que limitava la seva vida.
D’aquesta manera, els sistemes o grups són regits per unes lleis naturals, familiars, socials i espirituals que condicionen el seu funcionament.
ELS ORDRES DE L’AMOR
Aquestes lleis que regeixen els sistemes són els que s’apliquen en les Constel·lacions i ens permeten tant veure l’origen, sovint ocult, del conflicte com desbloquejar-lo i iniciar un moviment guaridor i es coneixen com els Ordres de l’Amor:
PERTINENÇA
- Tots pertanyem al sistema, és el nostre dret, encara que no ens agradi, no siguem reconeguts, ens hagin exclòs…
- Tots els membres que ja s’han anat o mort segueixen tenint un lloc en el sistema.
Exemple: Un pare que vol que el seu fill segueixi amb el negoci familiar. En canvi el fill prefereix anar a l’estranger a estudiar el que desitja. El pare s’enfada amb el fill, el deshereta i no vol saber res més d’ell. Llavors es produeix un desequilibri en el sistema per exclusió que tard o d’hora s’haurà de compensar.
JERARQUIA
- Els membres que arriben abans al sistema tenen preferència sobre els següents.
- Els grans tenen que ser reconeguts com a tals i han de mantenir el seu lloc de prioritat.
- Els que van arribar després han de respectar aquest ordre i no poden ocupar un lloc que no els correspon.
- El més gran sempre és el primer, després el segon i així successivament, si un es posa en el lloc d’un altre provoca un desordre en el sistema.
- A diferència del que passa amb les persones, el sistema familiar actual té preferència sobre el d’origen.
Exemple: Una família en que tots dos pares treballen i tenen tres fills. La segona filla es posa en el lloc de la mare i cuida els seus germans prenent la responsabilitat d’ells i de la casa. Aquesta filla no pren el seu camí de vida, renunciant al seus estudis, la seva parella, tenir fills propis, les seves aficions…
COMPENSACIÓ ENTRE DONAR I REBRE
- Per a que les relacions flueixin ha d’haver un equilibri entre el donar i el rebre.
- Els petits sempre reben dels grans.
- Només en les relacions entre iguals (parella i amistats) han d’equiparar-se el donar i el rebre.
- Si respectem aquest equilibri la relació s’enriqueix i creix, en cas contrari tard o d’hora es trencarà.
Exemple: Tenim una amistat amb qui sempre que quedem per anar a dinar paga el compte i no ens permet fer-ho a nosaltres. Amb el temps buscarem una excusa per no quedar doncs ens sentim incòmodes amb la situació. O una parella amb la que un dels dos sovint fa regals i convida a l’altre que alhora no es pot permetre fer-ho, amb el temps es sentirà culpable i es separarà.
LLEIALTAT
- En les relacions sovint es creen vincles de lleialtat que en alguns casos generen patiment.
- Els pares donen la vida al seu fill i sovint el protegeixen en la seva infància.
- Aquesta protecció li aporta al nen seguretat i supervivència de manera que el fill ho viu amb amor generant un vincle molt fort entre ells fent que el nen es senti en deute i lleial als seus pares o algun altre familiar que hagi estat important per ell.
- Sovint un sacrifica el seu benestar i felicitat per lleialtat a aquests membres del sistema encara que en l’actualitat fins i tot els jutgi.
Exemple: Uns pares que tenen una relació difícil, amb discussions i retrets continus. El fill buscarà també una relació difícil o ni tant sols tindrà parella per evitar passar per el mateix. O quan els pares són vidus o estan molt malalts el fill no es permet tenir parella o té una relació en la que no dóna el suficient ja que està pendent del seu pare o de la seva mare.
Com es pot veure, aquestes lleis són bàsiques i s’han usat ancestralment, tenen en compte l’individu com a part d’un grup o “tribu” mentre que en la nostra societat actual s’estan perdent al donar preferència a certs interessos i valorar potser massa l’individual.
PER A QUÈ SERVEIXEN?
Així doncs estem condicionats per tota aquesta sèrie de desequilibris i ferides que s’han produït i dels quals sovint no som conscients. Només sabem que ens costa aconseguir el que volem, tenir la vida que volem, que alguna cosa ens pesa.
Les Constel·lacions ens permeten observar i experimentar aquestes dinàmiques i per tant trobar una solució per alliberar-nos d’elles i així viure més plenament.
A més ens ofereixen una imatge nova i guaridora que modifica la nostra percepció anterior obrint-nos a noves possibilitats, canviant i millorant la nostra vida.
TIPUS DE CONSTEL·LACIONS
De la mateixa manera que formem part de diferents grups, començant per el més important que és el familiar i seguint per els socials, les Constel·lacions es poden treballar de diferents maneres o tipus.
Estan les Constel·lacions Familiars que es centren en les relacions del sistema familiar actual i el d’origen.
També estan les Organitzacionals, que es mouen en l’àmbit de l’empresa, tenint en compte la jerarquia, els objectius, la productivitat, els diners, els empleats, els clients…
Unes altres són les Estructurals, aquestes tenen en compte tots els aspectes d’un mateix, un és a la vegada persona, amic, parella, treballador, fill, pare… i te diferents parts internes, una veu, un pensament, un cor… i amb tot això ens relacionem amb els altres.
Finalment altres Constel·lacions interessants són les Intra-psíquiques, amb elles treballem amb la nostra veu interna, amb els nostres jos (nen, adolescent, adult), amb situacions que hem viscut i el que ens han marcat…
CÓM ES TREBALLEN?
Les Constel·lacions es poden realitzar tant de forma individual com en grup.
La forma de treballar és semblant en els dos casos, bàsicament la diferència radica en que en les Constel·lacions individuals es fan servir ninos, pedres, papers…. per representar els membres del sistema que estan implicats en el conflicte a resoldre mentre que quan es fan en grup aquests membres estan representats per persones.
Per tant, un taller de Constel·lacions es fa amb un grup de persones i en sessió individual estan només el terapeuta i el pacient.
L’ENTREVISTA
En primer cop la persona que sol·licita fer la seva Constel·lació explica breument al terapeuta o facilitador la situació que li afecta. És important que sigui alguna cosa que el pacient estigui vivint amb intensitat, quelcom que en aquell moment li estigui afectant amb certa magnitud, això farà que el treball tingui força i sigui sincer i efectiu.
El terapeuta pot fer unes preguntes per a investigar en la història sistèmica de la persona per veure on poden estar els bloquejos o desequilibris que generan aquella situació.
CONSTEL·LACIÓ EN CEC
En el cas que un pacient no es senti còmode exposant el seu cas davant d’altres persones existeix la possibilitat de fer l’entrevista prèviament en privat i després, a més, fer la Constel·lació “en cec” de manera que es manté en secret la identitat real de les persones representades i tota la informació que va apareixent.
CONFIDENCIALITAT
De totes maneres, una Jornada de Constel·lacions es fa en un marge de confiança i respecte i sota un vot de confidencialitat de manera que tots els assistents es comprometen a no explicar fora del taller cap detall personal del que s’ha mostrat, quedant oberta només la possibilitat de comentar la tècnica, mai res relatiu a la intimitat dels assistents.
DESPLEGAR LA CONSTEL·LACIÓ
Un cop el terapeuta té la informació necessària li proposa al pacient que esculli d’entre la resta d’assistents unes persones que van a representar als membres del sistema que semblen implicats en la situació.
Llavors el pacient ha de deixar-se sentir per escollir a aquells representants. És a dir, no és necessari que el representant es tingui que semblar físicament a la persona que va a representar. Deixar-se sentir significa fer-ho intuïtivament, és a dir, simplement escollir a la persona que d’alguna manera et crida l’atenció en aquell moment en que estàs pensant en aquell membre del sistema.
Això és important ja que la persona escollida d’aquesta manera serà algú que podrà sintonitzar més fàcilment amb la persona a la que representi, ja sigui perquè tingui a veure amb la seva història personal i aquella situació que va a representar la tingui ja resolta, ja sigui perquè encara la té present.
Un cop escollits tots els representants el pacient haurà de donar-los un lloc en l’espai, és a dir, els posicionarà en un lloc concret de la sala. De nou serà important que els posicioni des de la intuïció, simplement deixant-se sentir sense pensar on “haurien” d’estar col·locats mentalment.
El lloc i cóm queden posicionats els representants respecte als altres i la sala és una informació important per al terapeuta que mostra la primera imatge inconscient de la situació o conflicte.
Si el terapeuta no ha demanat al pacient que formés part de la Constel·lació inicialment, aquest es sentarà normalment al costat del facilitador i el treball començarà a desenvolupar-se.
LA CONSTEL·LACIÓ
El terapeuta pot demanar als representants que facin unes respiracions per a que relaxin el seu estat mental i puguin percebre el seu cos per a facilitar un estat lleuger de relaxació en que començaran a connectar subtilment amb aquell conscient col·lectiu o ànima familiar o sistèmica. A partir d’aquest moment tard o d’hora els representants començaran a tenir sensacions o impulsos i els mostraran o expressaran. Quan ho cregui necessari, el terapeuta pot preguntar-los cóm estan, què senten o què perceben.
El facilitador seguirà observant amb atenció als representants cóm es mouen per la sala i amb el temps anirà comprenent la situació, quines són les dinàmiques, les implicacions i els patrons negatius que es donen.
A partir d’aquest moment, el terapeuta iniciarà el camí cap a una solució.
Basant-se en el coneixement sistèmic i lleis com els Ordres de l’Amor entre d’altres, començarà a demanar als representants que facin uns moviments i frases guaridores per desbloquejar el conflicte.
Aquestes frases són senzilles i tenen un llenguatge arcaic, és a dir, un llenguatge que ajuda a desfer els patrons fixes de comportament de la persona, uns comportaments racionals i emocionals que han fixat a la persona fins llavors.
És per això que l’ajuda dels representants és important ja que no estan lligats a aquests patrons i en canvi estan oberts a avançar quan es produeixen canvis en el que estan sentint gràcies a aquelles frases i moviments guaridors.
Per exemple, en el cas d’un fill que va ser rebutjat pel seu pare, es produeix un moment guaridor quan el representant del pare mira als ulls del representant del fill i li diu: “et reconeixo com el meu fill”. Una cosa que potser seria difícil que, donades les circumstàncies del conflicte, es produís sense més entre el pacient i el seu pare.
Així, poc a poc tot es va desbloquejant, els diferents representants troben el seu lloc i es van sentint en pau amb la situació que els lligava, amb ells i amb els altres arribant per fi a una imatge final, aquella nova imatge guaridora que modifica la percepció anterior, que allibera a la persona d’aquells patrons emocionals i racionals que la limitaven i la obre a noves possibilitats, que canvia i millora la seva vida.
Això succeeix en la Constel·lació, i en el conscient o ànima col·lectius ho reben i amb el temps arriba al subconscient o ànima de les persones produint també canvis en ells.
Per entendre aquesta relació de les persones i el sistema o ànima col·lectius, així com la manera en que es produeix durant una Constel·lació recomano la lectura dels seguents llibres:
“La sanación viene desde afuera” de Daan van Kampenhout, editorial Alma Lepik.
“El campo” de Lynne McTaggart, editorial Sirio.
EL TANCAMENT
Un cop finalitzada la Constel·lació el terapeuta pot parlar amb el pacient sobre alguna cosa del que ha succeït per a ajudar-lo a comprendre.
Pot ser que el pacient per diferents motius no hagi estat atent o no hagi pogut prendre alguna cosa del que ha succeït, d’aquí que el facilitador l’ajudi a arribar a una comprensió i fins i tot faci servir alguna tècnica guaridora senzilla que li permeti “prendre” el treball.
ELS BENEFICIS
A vegades la Constel·lació no arriba a una solució, no almenys en aquest moment. Alguns cops el bloqueig és molt gran o les persones implicades encara no estan llestes per avançar en aquesta situació.
L’important en una Constel·lació és la seva capacitat de donar una nova imatge guaridora que tingui força, per això és important que un treball finalitzi amb aquesta imatge i no necessàriament amb un final “bonic” als ulls dels presents.
En tot cas, els efectes d’una Constel·lació poden donar-se de forma immediata o trigar fins i tot mesos en manifestar-se.
A vegades es donen canvis instantanis i fins i tot miraculosos en que el pacient al arribar a casa després d’una Constel·lació ja nota un canvi d’actitud en els seus familiars, o rep una trucada d’algú amb qui feia anys que no es parlava, o millora ràpidament de salut…
En altres ocasions es triga més en notar els seus efectes. Això pot ser perquè hi ha múltiples factors que tenen relació amb aquesta situació i requereixen el seu temps per a que es vagin desbloquejant.
S’ha de tenir en compte que al haver desplegat una Constel·lació el pacient ha experimentat una situació en la que ha revisat patrons mentals i de l’ànima els quals habitualment requereixen el seu temps.
Una altra cosa important és que les Constel·lacions no tenen només efecte en el pacient sinó també en alguns dels representats de forma indirecta i a més en totes les persones que han assistit al taller.
Les persones que han viscut una Constel·lació en un taller des de fora, sense entrar en ella com a representants, sovint arriben també a comprensions fins i tot més profundes que el propi pacient i acaben el taller amb la sensació d’haver viscut una experiència guaridora.
El mateix passa amb els que han fet de representants, ja que han experimentat unes sensacions i vivències que encara que eren en representació d’una altra persona, els han servit a ells per al seu propi procés oferint-los una comprensió i moviments guaridors per a si mateixos.
Així doncs, tots els assistents al taller formen part d’un procés terapèutic i guaridor per a tots ells i gràcies a un taller de Constel·lacions totes les persones que han participat en ella es senten alliberades, més lleugeres i amb més confiança per viure plenament la seva vida.
PER A QUI SÓN RECOMANABLES LES CONSTEL·LACIONS?
Si una persona sent que està vivint una situació que li afligeix, bloqueja o limita i sent que és un moment adequat per avançar en això és recomanable que sol·liciti fer una Constel·lació per a que l’ajudi.
També són indicades per a totes les persones que desitgen obtenir o millorar quelcom (projecte, casa, treball, parella…).
A més, és recomanable que assisteixi a un taller de Constel·lacions tota persona que tingui interès en el creixement personal propi i dels altres i desitgi millorar la seva vida i benestar
També està especialment recomanat a totes les persones que es dediquin a treballar de cara al públic en general i a l’artístic i l’expressió corporal com pintors, escultors, ballarins, actors… ja que les Constel·lacions es mouen dins d’un marc en el que es connecta i afina la percepció i la intuïció física i mental així com l’expressió i la gestió de les emocions.
En tot cas les Constel·lacions són una experiència que mereix ser viscuda.
Per a llegir de forma més extensa sobre les Constel·lacions recomano el següent llibre que a més està escrit amb un llenguatge clar que permet la seva comprensió:
“Las constelaciones familiares” de Peter Bourquin, editorial Desclée de Brouwer.
proper taller de constel·lacionsopinions sobre els tallers