La meva manera de tractar les persones, més que ajuda, és acompanyament. Acompanyar-les per on no recorden que poden i que saben anar.
El meu coneixement més profund és que el humans no recordem que som persones capaces de sanar-nos per nosaltres mateixos, que tenim aquesta capacitat interna profunda.
El meu enfocament terapèutic és que la persona no depengui de mi ni de la teràpia, sinó que recuperi i “recordi” les eines i capacitats que ja té i les que pugui adquirir per no tornar a caure en la mateixa història, en la mateixa dinàmica i anar a més.
Anar a més no és només anar a teràpia perquè es té un problema, una dolència o patologia, sinó anar a re-descubrir i a potenciar totes les capacitats, qualitats i aptituds que ja es tenen de forma innata per arribar a ser la millor versió d’un mateix.
Això vol dir arribar a viure sense sofriment, sense angoixa, sense limitacions i realment viure en plena Alegria.
Viure en Alegria és arribar a un estat més profund del que anomenem felicitat, ja que la felicitat en sí no és més que un estat mental, un concepte humà i l’Alegria és un estat físic-mental-emocional-energètic, un estat del Ser… és Ser Alegria.
Alegria és un estat en el que sempre estàs gaudint de tot el que Tu ets i de tot i tots els que t’envolten. És des d’estar dedicant-te a quelcom que et fa sentir molt bé a sorprendre’s pel color d’una ombra… és Ser i viure en totalitat.
En el fons Alegria és connectar amb un mateix dins d’un. Algun cop tots hem tingut aquell moment i ho reconeixem…
El propòsit del treball terapèutic és connectar amb aquell estat i mantenir-se en ell, és viure en la Alegria, viure sent allò que ja hi ha dins teu. Viure sent el que un ja és.
